Una visió de l'escola catalana
En aquest bloc vull recollir comentaris que em semblin interessant sobre l'escola a Catalunya i afegir les reflexions que em puguin suggerir.
diumenge, 9 de desembre del 2012
Xavier Sala i Martín sobre educació
Val la pena llegir les idees de Xavier Sala i Martín sobre educació.
Més enllà del paper que pensem que ha de tenir la tecnologia en l'ensenyament, m'interessa la reflexió sobre la motivació dels nois i noies (és mentida que res no els motiva i també que no els motiva aprendre: potser no els motiva el que els ensenyem a classe o com els ho ensenyem, i hem de pensar-hi) i sobre com i què avaluem i fins a quin punt podem matar l'esperit crític i la curiositat.
Us deixo amb el seu text:
No et faci mandra de llegir-lo! (va molt més enllà del que sembla pel títol):
¡A Wert si dejamos de hacer el primo!
Etiquetes de comentaris:
Sala i Martín,
TIC
El model finlandès
Molt interessant la darrera emissió de Singulars dedicada a l'escola a Finlàndia.
En destacaria sobretot algunes propostes concretes i de baixíssim cost (accés fàcil a la xarxa de biblioteques, presència massiva de versions originals amb subtítols en televisió i cinema, per exemple) i la importància de la figura del mestre/professor i la necessitat que siguin els més aptes: i no es tracta solament de bona remuneració, sinó de valoració social, i aquesta darrera depèn del valor que la societat dóna a l'educació-ensenyament (i la dotació pressupostària en pot ser un símptoma), però també, i és un cercle virtuós, de la qualitat dels mestres mateixos: han de voler-ho ser els qui més capacitat tenen però també, d'aquests, cal seleccionar els que tenen més aptituds ("vocació", entesa com a interès per a les tasques socials, per a tracte amb nens i adolescents...). I, també, encara que pugui ser polèmic, de la situació laboral dels equips directius i del professorat (no sembla que l'oposició i el concurs de trasllats per antiguitat siguin la panacea, si més no a Finlàndia).
Una darrera reflexió: cal esmerçar la major part dels recursos (els poc o molts que es tinguin) en les etapes inicials, de manera que cap nen o nena es quedi prematurament despenjat, aquests recursos utilitzats quan toca estic segur que multiplicarien la seva eficiència.
Res més. Us deixo amb el vídeo. Bon profit.
En destacaria sobretot algunes propostes concretes i de baixíssim cost (accés fàcil a la xarxa de biblioteques, presència massiva de versions originals amb subtítols en televisió i cinema, per exemple) i la importància de la figura del mestre/professor i la necessitat que siguin els més aptes: i no es tracta solament de bona remuneració, sinó de valoració social, i aquesta darrera depèn del valor que la societat dóna a l'educació-ensenyament (i la dotació pressupostària en pot ser un símptoma), però també, i és un cercle virtuós, de la qualitat dels mestres mateixos: han de voler-ho ser els qui més capacitat tenen però també, d'aquests, cal seleccionar els que tenen més aptituds ("vocació", entesa com a interès per a les tasques socials, per a tracte amb nens i adolescents...). I, també, encara que pugui ser polèmic, de la situació laboral dels equips directius i del professorat (no sembla que l'oposició i el concurs de trasllats per antiguitat siguin la panacea, si més no a Finlàndia).
Una darrera reflexió: cal esmerçar la major part dels recursos (els poc o molts que es tinguin) en les etapes inicials, de manera que cap nen o nena es quedi prematurament despenjat, aquests recursos utilitzats quan toca estic segur que multiplicarien la seva eficiència.
Res més. Us deixo amb el vídeo. Bon profit.
Etiquetes de comentaris:
Finlàndia,
funcionariat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)