El model finlandès

Molt interessant la darrera emissió de Singulars dedicada a l'escola a Finlàndia.
En destacaria sobretot algunes propostes concretes i de baixíssim cost (accés fàcil a la xarxa de biblioteques, presència massiva de versions originals amb subtítols en televisió i cinema, per exemple) i la importància de la figura del mestre/professor i la necessitat que siguin els més aptes: i no es tracta solament de bona remuneració, sinó de valoració social, i aquesta darrera depèn del valor que la societat dóna a l'educació-ensenyament (i la dotació pressupostària en pot ser un símptoma), però també, i és un cercle virtuós, de la qualitat dels mestres mateixos: han de voler-ho ser els qui més capacitat tenen però també, d'aquests, cal seleccionar els que tenen més aptituds ("vocació", entesa com a interès per a les tasques socials, per a tracte amb nens i adolescents...). I, també, encara que pugui ser polèmic, de la situació laboral dels equips directius i del professorat (no sembla que l'oposició i el concurs de trasllats per antiguitat siguin la panacea, si més no a Finlàndia).
Una darrera reflexió: cal esmerçar la major part dels recursos (els poc o molts que es tinguin) en les etapes inicials, de manera que cap nen o nena es quedi prematurament despenjat, aquests recursos utilitzats quan toca estic segur que multiplicarien la seva eficiència.
Res més. Us deixo amb el vídeo. Bon profit.